Barcelona......La Rosa de Foc

Barcelona vuelve a arder. 

Después de la sentencia condenatoria del Procés, el pueblo catalán a vuelto a echarse a la calle reclamando la liberación de los presos políticos catalanes y por la independencia de Catalunya. 

 Desde que se conoció la sentencia las movilizaciones han sido casi permanentes, llegando a provocar cierto caos, el primer día, en el aeropuerto del Prat. Desde hay y siempre bajo el prisma de la movilización pacifica día si y día también los catalanes han vuelto a tomar las calles.

Irakurri gehiago: Barcelona La Rosa del Foc

CHE, ZURE EREDUAREN BEHARRA

 

Hil zintuztela 52 urte direla idazten dizugu, Che, komandante, eredu, gure herritik, Euskal Herritik, borrokan diren beste herri batzuetan hamarkadetan zehar izan duen irudia nola lausotzen ari den dakusan herritik. Jatorrizko herriaren apaltasuna, sinpletasuna, beharrezko isiltasunak maite izatetik, karrankak, itxurakeria eta txantxa arinen estiloa nagusia izatera pasa den herritik.

Irakurri gehiago: CHE, ZURE EREDUAREN BEHARRA

BORROKA DA BIDE BAKARRA

FARC-EPko burkideok:

Arreta eta interes handiz ikusi eta irakurri dugu zuen agiria: “Mientras haya voluntad de lucha, habrá esperanza de vencer”. Euskal Herriko komunista iraultzaile eta internazionalista proletario euskaldunak garen heinean, pentsatu dugu geure obligazio eta betebehar militantea zela honako hausnarketa hauek zuei helaraztea, geure borroka esperientzia eta eskarmentutik eginak, zuekin elkartasunez eta adiskidetasunez

Irakurri gehiago: BORROKA DA BIDE BAKARRA

¿Que es ser Vasco hoy?

¿Que es ser Vasco hoy? ¿Que significado tiene, a día de hoy, referirse a uno mismo como "vasco"?

Si partimos de la base de que cada cual dice sentirse de allá donde haya nacido, ser Vasco sería simplemente haber nacido, no ya en Euskal Herria, sino en la llamada "Comunidad Autónoma del País Vasco", y quedarían así excluidos las personas oriundas de la "Comunidad Foral de Navarra". 

Irakurri gehiago: ¿Que es ser Vasco hoy?

Apirilaren 28an eta maiatzaren 26an burutu behar diren hauteskundeen aurrean herri adierazpena abstetzio aktiboaren alde /

Manifiesto popular a favor de la abstención activa en las citas electorales del 28 de abril y el 26 de mayo

 

Apirilaren 28an eta maiatzaren 26an burutu behar diren hauteskundeen aurrean herri adierazpena abstetzio aktiboaren alde /

 

[EUS]

 

Aurtengo udaberrian, Espainiako estatuaren menpe dagoen Euskal Herriko alde honetan,  hainbat hauteskunde deialdi baditugu. Alde batetik, Maiatzaren 26a dugu (Udal- eta Foru-Hauteskundeak, Europar Parlamentua hautatzekoekin batera) eta, bestetik, Espainiako hauteskunde orokorrak, Apirilak 28.

Irakurri gehiago: Apirilaren 28an eta maiatzaren 26an burutu behar diren hauteskundeen aurrean herri adierazpena...

Gezurra, Iruzurra eta Aipatze Maltzurra

Txiolari erreformista bati erantzuteko

Istorio-Kontari

parlamentari

Mendira begira,

“parlamentira”

(Pakia Beyau, Gozategi)

 

Orain dela aste batzuk Sortuko kide ezagun batek txio bat bota du “egun hauetan hauteskundeetarako abstentzioa eskatzen ari diren horientzat zuzenduta”, non aipatzen zuen “duela 100 urte inguru, bai "ehun urte", Lenin-ek adierazitakoa”:

"Mientras no tengan ustedes fuerza para disolver el parlamento burgués y cualquier otra institución reaccionaria, estan obligados a actuar en el seno de dichas instituciones (...) De lo contrario corren el riesgo de convertirse en simples charlatanes."

Irakurri gehiago: Gezurra, Iruzurra eta Aipatze Maltzurra Txiolari erreformista bati erantzuteko

Rosa Luxemburg eta Kapitalismoaren Hondoratzearen Legea

Aurten, Rosa Luxemburgen asasinatzearen 100 urte bete dira eta, ondorioz, une aproposa da iraultzaile poloniarraren ekarpen teoriko eta politikoari buruzko gogoeta egiteko. Eta ekarpen honetan Kapitalismoaren Hondoratzearen Legea (KHL aurrerantzean)  badu toki berezia. Esaterako, Erreforma edo Iraultza liburuan, bere lanik ezagunenetarikoa denean, diosku honakoa:

Irakurri gehiago: Rosa Luxemburg eta Kapitalismoaren Hondoratzearen Legea

DESMOVILIZADOS vs IRREDUCTIBLES 


La derrota (doblegarse ante el opresor asumiendo una sustancial parte de su relato, su democracia, su ley.  Homenajear a caídos en la imposición violenta sobre E.H, normalizar la convivencia bajo su yugo, conciliar con el régimen, retirar placas y homenajes a gudaris, disimular o esconder ongi etorris, renunciar a los principios rupturistas y revolucionarios…)  aceptada como estrategia, forma parte ya del programa electoral y actuación política del reformismo abertzale, y lejos de percibirla como tal, se ensalza, con la aprobación del constitucionalismo de los estados ocupantes, como un gran paso hacia "la paz".

Irakurri gehiago: DESMOVILIZADOS vs IRREDUCTIBLES

SOCIAL-DEMOCRACIA VERSUS SOCIALISMO

La social-democracia-SD surge en Europa a finales del s. XIX, -podríamos datarla en 1869, en el Congreso del Partido Obrero Social-Demócrata de Alemania, y como respuesta al paradigma del marxismo (en 1848 surge el “Manifiesto del Partido Comunista” de Karl Marx y Friedrich Engels; aunque, la edición alemana no es editada hasta 1872).Los rasgos característicos del paradigma social-demócrata eran entonces la justicia social, la solidaridad, la responsabilidad, el humanismo y el progresismo.

Irakurri gehiago: SOCIAL-DEMOCRACIA VERSUS SOCIALISMO

Rosa Luxemburgo mujer, judía y comunista en un tiempo y un espacio donde se castigaban las tres cosas, nace en 1871 en la parte de Polonia anexionada a Rusia. Ya desde niña tomó conciencia de la barbarie capitalista dominante, excelente estudiante desde muy pequeña, se distinguió por su rebeldía y enfrentamiento contra la autoridad.

Irakurri gehiago: MUJERES VITALES, MUJERES ESENCIALES

Nazio askapenari bai!

Euskal Herriak pairatzen duen marko juridiko-politikoaren erreforma planteatuta dago testuinguru politikoan. Duela urte batzuk arte haustura independentistan kokatzen ziren sektore batzuk iruzur erreformista berri baten aukera elikatzera igaro dira. Horren erakusle da duela gutxi argitaratu den Demokrazia bai manifestua. Edukiz bere garaiko Ibarretxeren, EAJren, IU-EBren, EAren eta Aralarren irakurketa berdina duen adierazpena, baina orain Sortuk ere babestu eta sustatua.

Irakurri gehiago: Nazio askapenari bai!

GEHIEN IRAKURRI

AZKEN BERRIAK