Pasado el ataque. (cast.cat)

Nazioartea-Internacional

Después de los hechos acontecidos en Catalunya, situaciones vividas día tras día en Euskal Herria, no es de extrañar los movimientos de la derecha vasco-española, que simplemente está a la expectativa de los próximos movimientos de sus socios en el gobierno.

No nos debe sorprender cuando llevan prácticamente toda la vida muy bien situados en su estado autonómico español gracias a los pactos y no pactos que han mantenido siempre con la derecha española. Lo que no me deja de asombrar, y a la vez me causa vergüenza ajena, es el inamovilismo practicado por los supuestos partidos y organizaciones de " izquierda " que aún a pesar de tener los medios para movilizar a la gente, para ocupar las calles, poseen sus propios medios de comunicación, etc...., basan toda su fuerza y apoyo en pequeñas concentraciones frente ayuntamientos con el lema " adelante Catalunya ".

Señores, si adelante ya van, ahora solo cabe apoyarles con gritos de independencia, con gritos de lucha y sobretodo, con consignas de clase. No vale con estar mirando los toros desde la barrera esperando el final convenido.

Este era el momento para echarse a la calle y realizar el propio referéndum Nabarro; provocar que el pueblo nabarro ponga entre la espada y la pared a la derecha vasca, al PNV, obligándolos a poner en una balanza los chanchullos que tienen con sus socios españoles o el apoyo a su propio pueblo.

Pero claro, qué obligación va a tener la derecha vasca, cuando los propios partidos de "izquierda", los oficiales, miran el proceso catalán como si no fuese con ellos. Menos mal, que el pueblo nabarro, ha pasado por encima de todos ellos y se han echado a la calle para apoyar al pueblo catalán; para apoyar lo que desde aquí se lleva pidiendo toda la vida, Libertad e Independencia.

  Por ello, además de querer dar las gracias a todo el pueblo trabajador de Euskal Herria por su apoyo a Catalunya, me gustaría decirles que no hay nada finalizado, que la función no ha acabado, que la lucha continua, que el camino del pueblo Nabarro no ha llegado a su fin, que hoy más que nunca y en estos momentos en que la monarquia se tambalea es el momento de subirnos al nuevo tren que está pasando y dirigirnos hacia la libertad. No podemos quedarnos de nuevo en la estación esperando el paso de un nuevo tren, ya que estaremos hablando de volver a esperar otros cuarenta años, como ya nos pasó anteriormente.

  Soy catalán, de corazón Nabarro y afincado en Iruña. Este no es solo el momento del pueblo catalán, es el momento de todos los pueblos oprimidos bajo el yugo de la monarquia española que deseen realmente su libertad. Catalunya sola no podrá quizás derribar el viejo régimen del 78, pero seguro que con el apoyo y solidaridad del resto de pueblos, si se puede.

  Y para acabar no se me ocurre nada mejor para este momento, que unas pequeñas letras de una canción:

  • "Si estirem tots, ella caurà
  • i molt de temps no pot durar,
  • segur que tomba, tomba, tomba,
  • ben corcada deu ser ja.
  • Si jo l'estiro fort per aquí,
  • I tu l'estires fort per allà,
  • Segur que tomba, tomba, tomba,
  • i ens podrem alliberar."

Salut i Revolució.

Gorri eta Beltza. Un catalán nabarro.

Passat l'atac.

 

Després dels fets esdevinguts a Catalunya, situacions viscudes dia a dia a Euskal Herria, no és d'estranyar els moviments de la dreta basc-espanyola, que simplement està a l'expectativa dels propers moviments dels seus socis al govern. No ens ha de sorprendre quan porten pràcticament tota la vida molt ben situats en el seu estat autonòmic espanyol gràcies als pactes i no pactes que han mantingut sempre amb la dreta espanyola. El que no em deixa de sorprendre, i alhora em causa vergonya aliena, és el inamovilismo practicat pels suposats partits i organitzacions d ' "esquerra" que encara tot i tenir els mitjans per mobilitzar la gent, per a ocupar els carrers, posseeixen seus propis mitjans de comunicació, etc ...., basen tota la seva força i suport en petites concentracions davant ajuntaments amb el lema "endavant Catalunya". Senyors, si endavant ja van, ara només cal donar-los suport amb crits d'independència, amb crits de lluita i sobretot, amb consignes de classe. No val amb estar mirant els ¨toros desde la barrera¨ esperant el final convingut. Aquest es el moment per sortir al carrer i fer el propi referèndum Nabarro; provocar que el poble Nabarro posi entre l'espasa i la paret a la dreta basca, el PNB, obligant-los a posar en una balança els tripijocs que tenen amb els seus socis espanyols o el suport al seu propi poble. Però clar, quina obligació tindrà la dreta basca, quan els propis partits d' "esquerra", els oficials, miren el procés català com si no fos amb ells. Encara sort, que el poble Nabarro, ha passat per sobre de tots ells i han sortit al carrer per donar suport al poble català; per donar suport al que des d'aquí es porta demanant tota la vida, Llibertat i Independència.

Per això, a més de voler donar les gràcies a tot el poble treballador d'Euskal Herria pel seu suport a Catalunya, m'agradaria dir-los que no hi ha res finalitzat, que la funció no ha acabat, que la lluita continua, que el camí del poble Nabarro no ha arribat a la seva fi, que avui més que mai i en aquests moments en què la monarquia trontolla és el moment de pujar-nos al nou tren que està passant i dirigir-nos cap a la llibertat. No podem quedar-nos de nou a l'estació esperant el pas d'un nou tren, ja que estarem parlant de tornar a esperar altres quaranta anys, com ja ens va passar anteriorment.

Sóc català, de cor Nabarro i establert a Iruña. Aquest no és només el moment del poble català, és el moment de tots els pobles oprimits sota el jou de la monarquia espanyola que desitgin realment la seva llibertat. Catalunya sola no podrà potser fer caure el vell règim del 78, però segur que amb el suport i solidaritat de la resta de pobles, si es pot.

I per acabar no se m'acut res millor per a aquest moment, que unes petites lletres d'una cançó:

    "Si estirem tots, ella caura

    i Molt de temps no olla durar,

    segur que tomba, tomba, tomba,

    ben Corcada deu ser ja.

    Si jo l'estiro fort per aquí,

    I tu l'estiris fort per allà,

    Segur que tomba, tomba, tomba,

    i ENS podrem alliberar. "

 

Salut i Revolució.

 

Gorri eta Beltza. Un català Nabarro.

Comments (0)

There are no comments posted here yet

Leave your comments

Posting comment as a guest. Sign up or login to your account.
0 Characters
Attachments (0 / 3)
Share Your Location